(1959- 1989), artista, performance i sens dubte un gran fotògraf. El seu treball va ser fonamental en el desenvolupament de l'escena punk de Boston en els anys 70, pertanyia al denominat “Escola de Boston” i força reconegut en l'auge de l'art de mitjans i fins a la fi dels 80 a Nova York, i considerat per molts con un nou neo-romantic.
Fill de mare drogoaddicta va haver de buscar-se la vida des dels 15 anys. Als 17 un client li va disparar, deixant-li una bala allotjada prop de la columna vertebral, la qual cosa va influenciar en gran part el seu treball, on sovint incorpora imatges de prostitutes joves i rajos X del seu pit ferit. Posteriorment i ja a Nova York va mantindre amistat amb importants artistes com Nan Goldin, David Armstrong o Felipe Lorca-diCorcia.
Fill de mare drogoaddicta va haver de buscar-se la vida des dels 15 anys. Als 17 un client li va disparar, deixant-li una bala allotjada prop de la columna vertebral, la qual cosa va influenciar en gran part el seu treball, on sovint incorpora imatges de prostitutes joves i rajos X del seu pit ferit. Posteriorment i ja a Nova York va mantindre amistat amb importants artistes com Nan Goldin, David Armstrong o Felipe Lorca-diCorcia.
Obsessionat amb la seva pròpia imatge, va documentar fotogràficament la seva vida, la seva joventut a Boston i els seus prolífics anys en el East Village, però també la deterioració física que li va produir la seva malaltia: va morir per complicacions derivades del VIH.
A través de les fotografies dels seus amics, amants i de la seva nova família, l'artista construïa un univers hedonista i lleugerament malenconiós del moment que li va tocar viure. Va començar la seva carrera com a fotògraf amb una “Polaroid land” i va experimentar amb diferents tècniques:
manipular les còpies, incloure'ls color, pintura, i escriure textos en el marge. També va utilitzar el “sandwich” (ampliacions de negatius dobles muntats un damunt de l'altre) o la inclusió de negatius Super 8 produint un resultat final meravellós. L'obra de Morrisroe destaca a diferència d'altres artistes, que fan us de la “immediatesa” en la fotografia o descrivint sexe, en molts casos èxplicit i “vivències amb amics” el seu “ leit motiv”… en canvi les seves imatges es caracteritzant mes per una en molts cassos cuidada i notable intenció artística, això fa que la seva obra es vagi adquirint mes valor en el temps.
5 comentaris:
Impresionantes imágenes, muy al estilo warholiano que tanto adoro, aunque una triste historia vivida, lástima de la asquerosa enfermedad esa, las enfermedades y el dolor deberían estar prohibidas...
Gracias por seguir adelante con tu blog, ya sabes que soy un fiel seguidor desde que te descubrí, y sé que habrás sufrido mucho con la perdida de todos esos años de trabajo e ilusiones, una verdadera pena...
Ah! y como no!!! se agradece igualmente esa foto en blanco y negro en el perfil, esos ojazos me han parecido harto interesantes, me pareces un tío más que interesante, lástima del charco que nos separa...
molts de petonets maco, i endavant...
noi et comprenc perfectament, jo paig patir el mateix ara fa mig any, pero no fou un spam sino una bagenada meva
ei!!!! aquí estic per seguir-te!!!!
una abraçada i felicitats pel "nou" blog.
Lamenté y lamento muchisimo la pérdida de tu anteriore blog pero he de decir que me alegro otro tanto de volver a encontrar un espacio tan rico como el que nos regalas.
Un abrazo
Son de una actualidad total !!!!
Publica un comentari a l'entrada