09 de setembre 2011

Mark Morrisroe








(1959- 1989), artista, performance i sens dubte un gran fotògraf. El seu treball va ser fonamental en el desenvolupament de l'escena punk de Boston en els anys 70, pertanyia al denominat “Escola de Boston” i força reconegut en l'auge de l'art de mitjans i fins a la fi dels 80 a Nova York, i considerat per molts con un nou neo-romantic.

Fill de mare drogoaddicta va haver de buscar-se la vida des dels 15 anys. Als 17 un client li va disparar, deixant-li una bala allotjada prop de la columna vertebral, la qual cosa va influenciar en gran part el seu treball, on sovint incorpora imatges de prostitutes joves i rajos X del seu pit ferit. Posteriorment i ja a Nova York va mantindre amistat amb importants artistes com Nan Goldin, David Armstrong o Felipe Lorca-diCorcia.




Obsessionat amb la seva pròpia imatge, va documentar fotogràficament la seva vida, la seva joventut a Boston i els seus prolífics anys en el East Village, però també la deterioració física que li va produir la seva malaltia: va morir per complicacions derivades del VIH.
A través de les fotografies dels seus amics, amants i de la seva nova família, l'artista construïa un univers hedonista i lleugerament malenconiós del moment que li va tocar viure. Va començar la seva carrera com a fotògraf amb una “Polaroid land” i va experimentar amb diferents tècniques:
manipular les còpies, incloure'ls color, pintura, i escriure textos en el marge. També va utilitzar el “sandwich” (ampliacions de negatius dobles muntats un damunt de l'altre) o la inclusió de negatius Super 8 produint un resultat final meravellós. L'obra de Morrisroe destaca a diferència d'altres artistes, que fan us de la “immediatesa” en la fotografia o descrivint sexe, en molts casos èxplicit i “vivències amb amics” el seu “ leit motiv”… en canvi les seves imatges es caracteritzant mes per una en molts cassos cuidada i notable intenció artística, això fa que la seva obra es vagi adquirint mes valor en el temps.







Imatges de la xarxa.


5 comentaris:

Xim ha dit...

Impresionantes imágenes, muy al estilo warholiano que tanto adoro, aunque una triste historia vivida, lástima de la asquerosa enfermedad esa, las enfermedades y el dolor deberían estar prohibidas...

Gracias por seguir adelante con tu blog, ya sabes que soy un fiel seguidor desde que te descubrí, y sé que habrás sufrido mucho con la perdida de todos esos años de trabajo e ilusiones, una verdadera pena...

Ah! y como no!!! se agradece igualmente esa foto en blanco y negro en el perfil, esos ojazos me han parecido harto interesantes, me pareces un tío más que interesante, lástima del charco que nos separa...

molts de petonets maco, i endavant...

julianen ha dit...

noi et comprenc perfectament, jo paig patir el mateix ara fa mig any, pero no fou un spam sino una bagenada meva

rogerbcn ha dit...

ei!!!! aquí estic per seguir-te!!!!
una abraçada i felicitats pel "nou" blog.

Joaquinitopez ha dit...

Lamenté y lamento muchisimo la pérdida de tu anteriore blog pero he de decir que me alegro otro tanto de volver a encontrar un espacio tan rico como el que nos regalas.
Un abrazo

pe-jota ha dit...

Son de una actualidad total !!!!