Al veure el
paisatge de la zona cremada del Alt Empordà vaig estar a punt de plorar, el cor
ple de dolor per l’esgarrifós panorama d’un paratge tant castigat aquest estiu,
kilòmetres
i kilòmetres calcinats. Esquelets negres com a fantasmes abraçant el cel, la
tramuntana esgarrapava les poques fulles cremades que encara eren a les
branques, camps negres, ceps despullats i ennegrits, la terra arrasada,
eixuta,seca. Masies envoltades de negror. Contrast de negre i del blau del cel
empordanès.
Tot i la desolació la vida continua brollant, tot i la sequera el verd tímidament comença a il·luminar el fosc desempar d’una terra vella però no morta.
Tot i la desolació la vida continua brollant, tot i la sequera el verd tímidament comença a il·luminar el fosc desempar d’una terra vella però no morta.
Imatges Xavier 13.09.2012
2 comentaris:
Quina tristor. Un abraç.
Hem de pensar en la força regeneradora del bosc mediterrani, passaran uns anys això si, però la verdor tornarà a inundar-lo tot.
Publica un comentari a l'entrada