18 de setembre 2012

Del verd al negre.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 



Al veure el paisatge de la zona cremada del Alt Empordà vaig estar a punt de plorar, el cor ple de dolor per l’esgarrifós panorama d’un paratge tant castigat aquest estiu, kilòmetres i kilòmetres calcinats. Esquelets negres com a fantasmes abraçant el cel, la tramuntana esgarrapava les poques fulles cremades que encara eren a les branques, camps negres, ceps despullats i ennegrits, la terra arrasada, eixuta,seca. Masies envoltades de negror. Contrast de negre i del blau del cel empordanès.
Tot i la desolació la vida continua brollant, tot i la sequera el verd tímidament comença a il·luminar el fosc desempar d’una terra vella però no morta.


Imatges Xavier 13.09.2012

2 comentaris:

David Hornero ha dit...

Quina tristor. Un abraç.

Javier Arnott Álvarez ha dit...

Hem de pensar en la força regeneradora del bosc mediterrani, passaran uns anys això si, però la verdor tornarà a inundar-lo tot.