L'etimologia
del nom de Mura prové del llatí "murus", que vol dir mur, paret o
fortalesa. Tal denominació respon a l'existència en aquestes terres d'un lloc
amullarat, ja a l'època ibèrica i romana, destinat a la defensa dels habitants.
La
primera notícia que es té del nom de Mura data de l'any 978.
L'església
parroquial de Sant Martí, que ja està documentada a l'any 1088, fou l'eix
d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. A l'entorn de les
parets de l'església s'arreceraren les primeres famílies muratanes, constituint
el que es denominà la Sagrera.
A
l'any 1365 vivien 32 famílies en el terme, però van anar minvant al final del
s. XIV i fins ben entrat el s. XV a causa de la famosa Pesta Negra. Les guerres
dels Remences també van fer disminuir el nombre d'habitants de Mura, de manera
que al 1553 només es comptaven 16 cases. Entrat el s. XVII, va anar augmentant
paulatinament la població de Mura, comptant-se 49 cases juntes; el 1782 tenia
103 habitants i el 1860 se'n trobaven 126 al poble i 12 al raval, riera avall.
El
1308 fou proveïda de manament reial la batllia de Mura, i el 1319 s'inicià el
rectorologi de la parròquia de Sant Martí.
El
poble de Mura va estar subjecte al castell de Mura fins entrat el s. XVIII.
La
feina del camp era la principal dedicació dels muratans, en especial el conreu
de la vinya, que a partir del s. XVIII va desplaçar altres conreus
tradicionals. Aquesta feina era extremadament dura a causa de les
característiques muntanyoses del territori. La utilització de feixes va
permetre ampliar l'escàs sol cultivable, mentre que la construcció de tines al
peu de les vinyes per emmagatzemar el most i el raïm va alleugerir les
dificultats del transport. Al s. XIX la plaga de la fil·loxera devastà el conreu
de la vinya i determinà un descens de població.
Fins
a mitjan s. XX tingué una importància rellevant la indústria del carbó fet a
les carboneres amb la crema parsimoniosa de troncs d'arbres en plena muntanya,
fins que l'ús de l'energia elèctrica la va fer desaparèixer.
Una
altra producció eren els forns de calç que es feien servir per a preparar el
morter per a la construcció, així com també els forns de clementina i els
molins fariners.
En
temps més moderns, la despoblació i regressió general deixaven erms els conreus
i els muratans es dedicaven a treballs més en consonància amb l'època. La
industrialització arribà a Mura per la instal·lació d'una fàbrica tèxtil de
filats a principi del s. XX que es va mantenir en vida fins el 1964. Aquesta
fàbrica va estabilitzar la subsistència del poble, juntament amb les noves
vinyes, petits cultius de regadiu, ramaderia, explotacions forestals i un escàs
turisme.
El
tancament de l'empresa tèxtil va determinar un canvi socioeconòmic radical al
poble, ja que la població va disminuir considerablement en marxar molts
muratans cap a les indústries de les poblacions veïnes. Des d'aleshores, moltes
cases han estat habilitades com a segona residència i d'estiueig, de manera que
la tradició turística ha anat augmentant.
La
creació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al 1972 va
contribuir a incrementar al volum de turistes al poble i al seu entorn,
sobretot els caps de setmana. Aquest potencial turístic pot ser el futur del
poble de Mura i garantir-ne la seva subsistència i la consolidació del seu
nucli de població actual.
Imatges Xavier 07.08.2012
Capvespre des del Castell de Talamanca, a l’esquerra
la Serra de Montserrat.
1 comentari:
M´agradat molt el que tant be ens has mostrat. Gracies. Un abraç.
Publica un comentari a l'entrada