07 d’agost 2012

Passejant per Mura

 
L'etimologia del nom de Mura prové del llatí "murus", que vol dir mur, paret o fortalesa. Tal denominació respon a l'existència en aquestes terres d'un lloc amullarat, ja a l'època ibèrica i romana, destinat a la defensa dels habitants.
La primera notícia que es té del nom de Mura data de l'any 978.
L'església parroquial de Sant Martí, que ja està documentada a l'any 1088, fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. A l'entorn de les parets de l'església s'arreceraren les primeres famílies muratanes, constituint el que es denominà la Sagrera.
A l'any 1365 vivien 32 famílies en el terme, però van anar minvant al final del s. XIV i fins ben entrat el s. XV a causa de la famosa Pesta Negra. Les guerres dels Remences també van fer disminuir el nombre d'habitants de Mura, de manera que al 1553 només es comptaven 16 cases. Entrat el s. XVII, va anar augmentant paulatinament la població de Mura, comptant-se 49 cases juntes; el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 se'n trobaven 126 al poble i 12 al raval, riera avall.
El 1308 fou proveïda de manament reial la batllia de Mura, i el 1319 s'inicià el rectorologi de la parròquia de Sant Martí.
El poble de Mura va estar subjecte al castell de Mura fins entrat el s. XVIII.
La feina del camp era la principal dedicació dels muratans, en especial el conreu de la vinya, que a partir del s. XVIII va desplaçar altres conreus tradicionals. Aquesta feina era extremadament dura a causa de les característiques muntanyoses del territori. La utilització de feixes va permetre ampliar l'escàs sol cultivable, mentre que la construcció de tines al peu de les vinyes per emmagatzemar el most i el raïm va alleugerir les dificultats del transport. Al s. XIX la plaga de la fil·loxera devastà el conreu de la vinya i determinà un descens de població.
Fins a mitjan s. XX tingué una importància rellevant la indústria del carbó fet a les carboneres amb la crema parsimoniosa de troncs d'arbres en plena muntanya, fins que l'ús de l'energia elèctrica la va fer desaparèixer.
Una altra producció eren els forns de calç que es feien servir per a preparar el morter per a la construcció, així com també els forns de clementina i els molins fariners.
En temps més moderns, la despoblació i regressió general deixaven erms els conreus i els muratans es dedicaven a treballs més en consonància amb l'època. La industrialització arribà a Mura per la instal·lació d'una fàbrica tèxtil de filats a principi del s. XX que es va mantenir en vida fins el 1964. Aquesta fàbrica va estabilitzar la subsistència del poble, juntament amb les noves vinyes, petits cultius de regadiu, ramaderia, explotacions forestals i un escàs turisme.
El tancament de l'empresa tèxtil va determinar un canvi socioeconòmic radical al poble, ja que la població va disminuir considerablement en marxar molts muratans cap a les indústries de les poblacions veïnes. Des d'aleshores, moltes cases han estat habilitades com a segona residència i d'estiueig, de manera que la tradició turística ha anat augmentant.
La creació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al 1972 va contribuir a incrementar al volum de turistes al poble i al seu entorn, sobretot els caps de setmana. Aquest potencial turístic pot ser el futur del poble de Mura i garantir-ne la seva subsistència i la consolidació del seu nucli de població actual.

 Imatges Xavier 07.08.2012

Capvespre des del Castell de Talamanca, a l’esquerra la Serra de Montserrat.

1 comentari:

David Hornero ha dit...

M´agradat molt el que tant be ens has mostrat. Gracies. Un abraç.