Stanisław Wyspiański

autoretrat

Cracovia, 1869-1907, pintor i escriptor polonès.

És un dels principals representants del moviment de la Jove Polònia, i el gran renovador del teatre polonès. Va residir a París, on es va dedicar a la pintura i va escriure dos llibrets d'òpera. De retorn a Polònia, va desplegar una intensa activitat com a pintor, il·lustrador, tipògraf, músic, director de teatre i dramaturg.

Va escriure setze obres de teatre en que van recollir temes històrics i de l'antiguitat clàssica, però també obres d'actualitat marcades per la reflexió sobre la destinació i la moral:

La varsoviana (1898), Protesilao i Laodamia (1899), L'anatema (1899), Casimir el Gran (1900), Boleslao l'Audaç (1903), Aquil·les (1903), L'alliberament (1903), Nits de novembre (1904), Samuel Zborowski (1905), Els jutges (1907) i La tornada d'Ulisses (1907).

La seva obra mestra és la comèdia Les noces (1901), feroç crítica dels costums de la societat polonesa contemporània. El seu estudi sobre Hamlet (1905) constitueix la millor exposició de les seves teories escenogràfiques.

Imatges de la xarxa.