04 d’octubre 2011

Stanisław Wyspiański


autoretrat

Cracovia, 1869-1907, pintor i escriptor polonès.

És un dels principals representants del moviment de la Jove Polònia, i el gran renovador del teatre polonès. Va residir a París, on es va dedicar a la pintura i va escriure dos llibrets d'òpera. De retorn a Polònia, va desplegar una intensa activitat com a pintor, il·lustrador, tipògraf, músic, director de teatre i dramaturg.

Va escriure setze obres de teatre en que van recollir temes històrics i de l'antiguitat clàssica, però també obres d'actualitat marcades per la reflexió sobre la destinació i la moral:

La varsoviana (1898), Protesilao i Laodamia (1899), L'anatema (1899), Casimir el Gran (1900), Boleslao l'Audaç (1903), Aquil·les (1903), L'alliberament (1903), Nits de novembre (1904), Samuel Zborowski (1905), Els jutges (1907) i La tornada d'Ulisses (1907).

La seva obra mestra és la comèdia Les noces (1901), feroç crítica dels costums de la societat polonesa contemporània. El seu estudi sobre Hamlet (1905) constitueix la millor exposició de les seves teories escenogràfiques.

















Imatges de la xarxa.

2 comentaris:

Xim ha dit...

Algunas me han recordado a Mucha y otras a Schiele, será que en aquella época se pintaba así... Pero no están mal, no....

Besotes

pe-jota ha dit...

Un exquisito dibujante !!