Neix a Budapest el 2 de Julio de 1894. Des de petit s'interessa per la fotografia, gràcies a un manual que troba a la seva casa, però no és fins a 1912, gràcies al seu treball com a comptable en la borsa, quan es pot comprar la seva primera càmera i comença a fotografiar escenes del carrer i de la camp.
Serveix en l’exèrcit Austro Hungares a els Balcans, on es ferit l’ay 1915.
Fotografia als seus camarades de guerra, però moltes d'aquestes fotos es perden durant la revolució Hongaresa de 1918.
Per raons econòmiques torna a treballar en la borsa fins a 1925, any en el qual es trasllada a París. Freqüenta el cafè de Dôme, lloc de reunió de l'avantguarda i inicia una relació amb el món artístic de Montparnasse, on s'instal·la com a fotògraf il·lustrador, prenent imatges a Leger, Mondrian, Chagall, Brancussi, Collete....
Treballa independentment per a revistes franceses, alemanyes i britàniques.
Coneix a Brassai i Cartier-Bresson.
L’any 1927 realitza la seva primera exposició individual en al galeria Au Sacre de Printemps.
En aquesta època desenvolupa part dels seus treballs més coneguts. Cossos nus distorsionats, imatges reflectides, així com escenes de carrer plenes de poesia, influenciat per Brassaï, encara que aquest sempre va negar que Kertész li ensenyés a fotografiar la nit per al seu projecte París de Nit.
La sèrie Distorsionis, publicada en la revista Sourire, l'any 1933, i que s'inicia com un mer encàrrec per renovar el gènere, el converteix en un punt i aparti en la fotografia surrealista.
Es casa el 1933 amb Elizabeth Saly i tres anys després van a viure a Nova York, per complir un contracte d'un any amb l'agència Keystone.
Pren la nacionalitat nord-americà el 1944.
Treballa com freelance per a revistes com Vogue Harper's Bazaar i Look però el seu treball no es dóna a conèixer fins a 1964 any en el qual realitza una exposició individual en el MOMA.
A partir de llavors el seu treball és exposat en els principals museus i acaba sent reconeguda la seva influència en el fotoperiodisme i la fotografia artística.
En els anys seixanta se sent atret pels edificis de la ciutat, creant unes imatges abstractes, preses des de la seva casa, en una planta 12, on es dominava Washington Square, relegant a un segon pla el paper de la gent.
Mai deixa de fer fotos i les seves ultimes imatges, "Des de la meva finestra", realitzades amb una càmera Polaroid, revelen que no havia perdut la curiositat ni la capacitat d'observació.
Mor a Nova York el 28 de Setembre de 1985.
Serveix en l’exèrcit Austro Hungares a els Balcans, on es ferit l’ay 1915.
Fotografia als seus camarades de guerra, però moltes d'aquestes fotos es perden durant la revolució Hongaresa de 1918.
Per raons econòmiques torna a treballar en la borsa fins a 1925, any en el qual es trasllada a París. Freqüenta el cafè de Dôme, lloc de reunió de l'avantguarda i inicia una relació amb el món artístic de Montparnasse, on s'instal·la com a fotògraf il·lustrador, prenent imatges a Leger, Mondrian, Chagall, Brancussi, Collete....
Treballa independentment per a revistes franceses, alemanyes i britàniques.
Coneix a Brassai i Cartier-Bresson.
L’any 1927 realitza la seva primera exposició individual en al galeria Au Sacre de Printemps.
En aquesta època desenvolupa part dels seus treballs més coneguts. Cossos nus distorsionats, imatges reflectides, així com escenes de carrer plenes de poesia, influenciat per Brassaï, encara que aquest sempre va negar que Kertész li ensenyés a fotografiar la nit per al seu projecte París de Nit.
La sèrie Distorsionis, publicada en la revista Sourire, l'any 1933, i que s'inicia com un mer encàrrec per renovar el gènere, el converteix en un punt i aparti en la fotografia surrealista.
Es casa el 1933 amb Elizabeth Saly i tres anys després van a viure a Nova York, per complir un contracte d'un any amb l'agència Keystone.
Pren la nacionalitat nord-americà el 1944.
Treballa com freelance per a revistes com Vogue Harper's Bazaar i Look però el seu treball no es dóna a conèixer fins a 1964 any en el qual realitza una exposició individual en el MOMA.
A partir de llavors el seu treball és exposat en els principals museus i acaba sent reconeguda la seva influència en el fotoperiodisme i la fotografia artística.
En els anys seixanta se sent atret pels edificis de la ciutat, creant unes imatges abstractes, preses des de la seva casa, en una planta 12, on es dominava Washington Square, relegant a un segon pla el paper de la gent.
Mai deixa de fer fotos i les seves ultimes imatges, "Des de la meva finestra", realitzades amb una càmera Polaroid, revelen que no havia perdut la curiositat ni la capacitat d'observació.
Mor a Nova York el 28 de Setembre de 1985.
Imatges de la xarxa.
2 comentaris:
Cualquier objeto puede llamar nuestra atención, cuanto más lo observas más te vas dando cuenta de su que en realidad es un valor cambiante.
De nuevo una buena propuesta, todas preciosas, de época, hay una repetida, la del tren. Mi favorita es la última, parece una pintura, una imagen eterna congelada para siempre pero aun viva...
besotes
Ps. No veo la opción de seguidores
Publica un comentari a l'entrada