.jpg)
Quan ja tenim profundes arrugues ens adonem que hi ha coses que no desapareixen mai, al contrari, es reafirmen.
Mai podia pensar que el desig sexual creixia amb el temps. De diferent manera, per suposat. El cos potser acompanya menys, però el cap, el cervell, el desig compensen clarament la manca de vitalitat.
Aflora una sensuaxecsualitat enorme, tremendament plaent. Difícil de definir. L'enyorança de tocar, sentir i olorar una pell jove és pura bogeria. Tots els sentits es disparen, ericen els borrissols que encara conservem. Des del nostre arrugat i oblidat ullet, pujant per la costura dels nostres testicles i arribant a la punta del nostre vell penis, que curiosament segueix sent la pell més suau i llisa del nostre castigat cos.
Sorprenentment ens adonem que els nostres mugrons reaccionen a autoplacenters estímuls, s'ericen i endureixen encara!!
Quin goig, com ens agradaria que els estímuls fossin proporcionats per mans amigues, mans desitjades, carícies d'amants.... quina sort els que així ho poden gaudir.
El millor és que no ens importa dir el que sentim, sense pors, sense objeccions. Si qui el rep no li agrada... li demanem disculpes. Tant de bo tinguéssim aquesta llibertat d'expressió durant la difícil etapa de l'adolescència..., del creixement com a adults, una etapa en què estem totalment capats d'expressió, almenys els que avui arribem als 70.
Espero que les dones i els homes que ens segueixen vulguin, puguin i exerceixin el dret a ser i viure més plenament que nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada