Pel que fa a mi, oh
Melampo, declino cap a la vellesa, tranquil com l'ocàs de les constel·lacions.
Conservo encara el suficient empenta per assolir els cims dels penyals on em
demoro, ja sigui a contemplar els núvols salvatges i inquiets, o a veure venir de
l'horitzó les Híades plujoses, les Plèiades o el gran Orió; però reconec que em
redueixo i em fonc ràpidament com un tros de neu surant sobre les aigües, i que
aviat aniré a barrejar-me amb els rius que flueixen cap al vast si de la
terra.
Maurice de Guerin
Poèmes en prose
l·lustracions de George Barbier
Imatges de la xarxa
Bon Nadal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada