Kahlil Gibran

 

 

 

Els teus fills no són els teus fills,

són fills i filles de la vida,

desitjosa de si mateixa.

No vénen de tu,

sinó a través de tu,

i encara que estiguin amb tu,

no et pertanyen.

Pots donar-los el teu amor,

però no els teus pensaments,

doncs ells tenen els seus propis pensaments.

Pots abrigar els seus cossos,

però no les seves ànimes,

perquè ells

viuen a la casa del demà,

que no pots visitar,

ni tan sols en somnis.

Pots esforçar-te a ser com ells,

però no procuris fer-los semblants a tu,

perquè la vida no retrocedeix ni s'atura en l'ahir.

Tu ets l'arc del qual els teus fills,

com fletxes vives,

són llançats.

Deixa que la inclinació,

a la teva mà d'arquer,

sigui per a la felicitat.

Kahlil Gibran

Imatges de la xarxa