Rupit és un trosset de món,
enfonsat al cor de les fagedes de Collsacabra, un poble d'aquells que potser
d'aquí vint anys ja haurà perdut la fesomia, però ara encara aguanta amb les
teulades que ballen, amb els balcons de fusta primparada, amb els carrerons de
pujades i de baixades, i amb unes casetes adormides, alguna amb finestres
gòtiques i la majoria del disset, de l'època dels sants barrocs, de les Mares
de Déu carregades de llàgrimes, de les cançons d'amor, dels bandolers, de
l'Hereu Riera, d'En Serrallonga, i de Perot el lladre. El disset català és tota
la Catalunya heroica i sentimental, és la flor del nostre cançoner i la túnica
platejada de les nostres llegendes. I el poble de Rupit és això,un trosset viu,
humilíssim i amagat del segle disset català.
Ja no es tal com el vara veure en Sagarra, a canviat,
el temps son altres, tot i el creixement que ha sofert presenta el vell retrat
d’altres temps.
Imatges Xavier 26.05.2013
3 comentaris:
Un poble milenari i deu fer uns mil anys que no hi he estat. Ganes de tornar-hi!
Un bell raco al cual tindrem que anar. Una abraçada, amic Xavi.
Fa un bon grapat d'anys que no vaig, i mira que es maco.
Publica un comentari a l'entrada