Els Gegants de Reus
La referència documental més antiga de gegants a Reus és del 1620. El
dia de Sant Sebastià participaren, juntament amb altres balls i
entremesos, al seguici que acompanyà el Consell municipal a ofici a Sant
Pere. Una anotació del 1621 –que es repeteix en anys successius– al
Protocol de Pòlisses i Albarans de Claveria de 1601-1644 assenyala el
pagament dels seus balladors i dels músics a càrrec del municipi; un
detall significatiu que indica que des del primer moment aquestes
figures dansaven –«torrabadell, ballar jagans» (1622)– i comptaven amb
músics propis –«Bonet, sonar gegans» (1627)–. Des d'aleshores, aquests
entremesos reusencs han sortit de forma més o menys regular per Corpus i
Sant Pere, a més d'altres diades com Sant Sebastià –que perdé el seu
caire de festa major d'hivern a mitjan segle xviii– o, sobretot, en
solemnitats cíviques i religioses, com les dedicades a la Mare de Déu de
Misericòrdia.
També anava a càrrec del municipi el manteniment de les figures,
realitzada amb major o menor cura segons els períodes. En alguns
moments, al segle xviii la documentació constata l'atenció de què
gaudien els gegants. En moltes ocasions hi trobem les despeses per
reformes en el vestuari o pentinat, i també hi consta el gran nombre de
restauracions que se'ls féu, necessàries en unes peces que sortien
sovint al carrer. Podem esmentar, per exemple, la del 1725, amb motiu de
les festes organitzades pel tractat de pau entre Felip de Borbó i
Carles d'Àustria, en què es feren nous gegants aprofitant les testes
dels vells, a més d'una mulassa i de restaurar l'àliga –que el 1721 els
botiflers llençaren des de la teulada de la casa de la vila–, a càrrec
de l'escultor Esteve Vila, els pintors Jaume Ferré i Josep Cabré, el
perruquer Antoni Pujol i el fuster Antoni Papiol. Andreu de Bofarull
descriu aquestes figures a Anales históricos de Reus desde su fundación
hasta nuestros días: «los primeros gigantones que hubo fueron cuatro,
dos figurando a cada secso. El de menor talla empuñaba un alfange con el
cual amenazaba a un culebrón que llevaba enroscado en el opuesto brazo.
Iba con calzones cual en nuestros días también lo hemos visto en el que
le sucedió. Su pareja era de raza negra».
El 1747, Josep Vila realitzà un nou cap per a la geganta petita i el
1756, moment en què els gegants es trobaven força deteriorats, el pintor
Joan Alborna i el sastre Anton Camprubí restauraren totalment les
figures aprofitant els caps menys el de la geganta petita, amb què es
féu un gegantó, sense faldilles i amb les cames del portador a l'aire,
figura coneguda amb el diminutiu de bitxo amb v, Vitxet, ja que duia a
la mà un fuet amb què, en giravoltar, obria pas a la resta de gegants.
Es feren dos gegants –guerrers moros–; dues gegantes –vestides seguint
la moda de l'època– i un gegantó –o gegantona de raça negra, segons
altra documentació–, aquesta darrera figura arraconada el 1774 en una
nova restauració efectuada per l'escultor i fuster Josep Vila, el sastre
Geroni Guitart i el perruquer Joan Campdenós.
fins el 17 de febrer! Aneu-los a veure que fan molt goig!
Imatges Xavier 06.02.2013
2 comentaris:
Molt bona col.lecció fotogràfica.
Estupendo documento gráfico y documental de esta manifestación popular tan ligada a nuestras fiestas.
Publica un comentari a l'entrada