NADALA
Hem bastit
el pessebre en un angle del menjador, sobre una taula vella, el pessebre mateix
de cada any amb la mula i el bou i l’Infant i els tres Reis i l’estrella. Hem
obert innombrables camins, tots d’adreça a la cova,amb correus de vells
pelegrins, tots nosaltres, atents a l’auster caminar de la prova .I en la nit
del misteri hem cantat les antigues cançons de la mula i el bou i l’Infant i
els tres Reis i l’estrella. I oferíem la nit amb els ulls i les mans. I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de
saber-nos germans de l’Infant i de tots
en la nit de la gran meravella
ARA QUE
L’ANY S’ACABA
Invoco
els dies clars, ara que sé que me’n desposseeix el temps. No em vull subjecte a
cap designi que no pugui sotmetre al ritme encès de les paraules. A poc a poc,
desfaig els rulls del vent. La font degota lenta i m’acompassa la mirada i la veu. Tot se’n revela nou, però l’espera m’adorm
les mans. Només els ulls completen el cicle tants de cops iniciat i abandonat. Propòsits?
Quins propòsits?
Miquel Martí i Pol
Alcem la copa per brindar per un
desig comú d’un millor mon on la persona estigui per davant dels diners i el
poder que tot corromp i espatlla.
Bon Nadal a tots.
Imatges Xavier
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada