Temps d´interluni
EL CAMÍ QUE NO FAIG
Passejaria amb tu per una vella
ciutat desconeguda i m'hi perdria.
Ara em perdo també, sense ni moure'm,
i em cansa molt el camí que no faig
i la incertesa estulta de les hores.
Fràgil, el temps se m'esmenussa als dits,
transcorre absurdament entre foteses
i, desvalgut, veig allunyar-se i perdre's
l'ombra del jo tenaç i reptador
que ha conviscut amb mi tota la vida.
Potser per això enyoro, melancòlic,
poder passejar amb tu per una vella
ciutat desconeguda, sense rumb,
i perdre'm pels carrers més solitaris.
MIQUEL MARTÍ I POL
Imatges Xavier
4 comentaris:
felicitats!
Precioses, les fotos!
ps: Bar muy Buenas? genial :-)
Molt bones fotografies, Xavi.
El blanc i negre per aquestes fotografies és genial. El casc antic de la majoria de ciutats mediterràneas són genials.
Gràcies.
Imatges d'altre temps. Molt boniques.Felicitats.
Publica un comentari a l'entrada