No és fàcil fer-se oblidar a la xarxa. Que l'hi preguntin si no a l'infractor de trànsit multat per l'ajuntament, que és posat en evidència cada vegada que escriu el seu nom en un motor de recerca. O a l'acabat de llicenciar que sent adolescent va tenir l'ocurrència de fer un comentari en un bloc i que anys després té problemes perquè aquelles paraules -potser poc apropiades- reapareixen a la pantalla de l'ordinador de qui li pot oferir un primer contracte. I a l'aficionat que va participar en una competició esportiva local i es va haver de conformar amb el trist honor de ser l'últim. El passat a internet és tossut, molt tossut.
«Eliminar l'historial d'una persona a la xarxa, esborrar completament la seva empremta digital, pot suposar entre dos i sis mesos de treball i tràmits», explica l'advocat Eduard Vidal. Això, si qui es dedica a una tasca com aquesta sap per endavant a qui s'ha de dirigir i com pot omplir els formularis per donar-se de baixa en els diferents portals, serveis, comptes de correu electrònic i xarxes socials.
Interessant article de el Periódico el qual podeu llegir complet en aquesta direcció:
Mai m’havia plantejat el tema i si o penses fredament el tema dona per molt.
Imatges, Paula - maig 2009
3 comentaris:
Avui certa memòria es massa duradora, però el que realment importa, això passa desapercebut. Vivint massa de les forme i poc dels fons.
No le pillo la relación al texto con las imágenes, y creo que la red se llama así por algo, algo que atrapa...
bss calaba000
Dóna per moltíssim, Xavier, i tant. És un tema molt interessant, sóc molt internauta i cada dia em dóna més mal rollo aquesta capacitat de la xarxa per guardar informació personal.
Publica un comentari a l'entrada