Un rar silenci
rep al passejant de la Rambla. Un
respecte a la ciutat habitualment sorollosa. Molta gent, com quasi sempre. Gent
d’arreu. La Rambla es això. Un riu de
vida, un riu de cultures, un camí de benvinguda, el punt de trobada
probablement mes gran, viu i divers del
mon.
Impressionats las mostres de dol i d’agraïments a una ciutat
d’acollida, respectuosa i rica. Aquesta riquesa, immensa, li be de la seva
gent. La diversitat, la seva cultura, el que i viu, els que son de pas o la visiten, tots els que la patim o gaudim
d’una manera o d’altra, la forma en que vivim i veiem la vida . Tots fem d’ella
una de les ciutat mes emblemàtiques del mon.
Barcelona te tres
rius, el Llobregat, el Besós i entre mig,
el que duu mes cabal. La Rambla. L’aigua
del rius sempre s’ha tractat de canalitzar-la, a pesar d’això moltes vegades hi
han situacions que provoquen el seu desbordament.
Fa una setmana aquest
espai de vida va patir una atroç i dolorosa
riada. La pitjor bogeria que pot fer el
ser humà. Utilitzar una creença i en el seu nom MATAR.
Hans han fet mal,
NO TENIM POR. Seguirem sent i vivint com sempre em fet, NO
TENIM POR.
Estimem tant la
nostra ciutat i les nostres arrels que no permetérem que la Rambla acabi sent
un riu sec i estèril.
Gracies a tots, gracies
Barcelona per ser com ets. Mai canviïs.
Imatges Xavier 25.08.2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada