sols pel fet de poder tindre alguna opinio, record o comentari per compartir.

Sols pel fet de poder tindre alguna opinió, record, imatge o comentari per compartir.

06 d’octubre 2012

Egon Schiele II

 
 
 

Egon Schiele (1890-1918), el pintor expressionista austríac que va plasmar sobre la pell dels seus personatges, a partir de colors vermells i violetes, el seu patiment interior, ocupa, fins al 6 de gener, diverses sales del Museu Guggenheim Bilbao en una mostra que reuneix un centenar de dibuixos, aiguades, aquarel·les i fotografies procedents de la col·lecció de l'Albertina de Viena.
Es tracta d'un recorregut cronològic que s'inicia amb els seus primers retrats, realitzats abans del seu ingrés a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena i continua amb autoretrats --poc freqüents en aquesta època-- en què ja mostra una ruptura amb l'academicisme de l'escola a l'incloure suaus línies ondulades que envolten les figures de manera harmoniosa. A més dels autoretrats, un exemple d'això és 'Nu femení reclinat' (1908), en què una figura femenina reposa mig inclinada i aconsegueix que el ritme de l'obra flueixi.
Schiele, que va viure a la Viena de l'apogeu cultural de Freud i Wittgenstein, es va veure influït per dos temes de moda llavors: la fotografia documental de medicina que retratava la histèria en les dones i la fotografia eròtica d'Otto Schmidt. Això es reflecteix en la combinació de sexualitat i inconscient que protagonitza tota la seva obra, i en la mímica i gestualitat torturada dels personatges que retrata.

L'absència com a tema

L'obra 'Parella asseguda' reflecteix aquesta profunda convicció de l'artista que l'home està sol en el món. Més explícits encara són dibuixos com 'El violoncel·lista' (1910) amb la figura del músic en la posició de tocar el violoncel, però sense instrument ni cadira. Una absència de decorat que és comuna a tota l'obra de Schiele, i que és el simbolisme que "no hi ha res on agafar-se, una reflexió molt actual", a judici de Klaus Albrecht Schroeder, director de l'Albertina i comissari de la mostra.
La mateixa sortida a l'exterior de la realitat interior es plasma en els seus nombrosos nus; dibuixa cossos en descans que reflecteixen el moviment interior existencial. Però l'ús freqüent de joves com a models va xocar amb la mentalitat conservadora de l'època i el va portar a l'ensurt més gran de la seva vida: el 1912 va ser detingut i acusat del segrest d'una menor d'edat. Una acusació falsa que el va conduir 24 dies a la presó, on va dibuixar una sèrie d'aquarel·les que reflecteixen el seu pànic, algunes de les quals, com 'No em sento castigat sinó purificat', es poden observar a la mostra.
Quan ja era una figura internacional, com un dels grans exponents de l'expressionisme que perfila la figura però omet l'objecte, la seva dona va contraure la grip i va morir. Schiele, que la cuidava, s'havia contagiat i va morir tres dies després, als 28 anys.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Imatges de la xarxa.

Entrada anterior:

2 comentaris:

David Hornero ha dit...

Descubri la obra de Schiele hace ya un puñado de años en una exposición en Barcelona, desde entonces lo tengo como uno de los pintores que mas me ha marcado. Pagaria por poder ir a Bilbao estos dias pero no tengo un duro, asi que me quedo con tu selección. Abrazos.

Javier ha dit...

No puedo negar que es uno de mis pintores favoritos, aunque también es cierto que no he compartido ninguna de las imágenes que he coleccionado, pero de momento tú lo has hecho por mi.