Sant Miquel del Fai va ser un lloc de culte des dels temps més antics.
Les primeres notícies sobre l'església-cova de Sant Miquel són de
l'any 997, any en què el comte Ramon Borrell va donar-la al comte Gombau
de Besora perquè hi construís un monestir.
El Monestir va ser habitat per una comunitat de monjos benedictins
fins l'any 1567. Posteriorment, va ser regentat per sacerdots seculars.
En el segle XIX, els escriptors romàntics descobreixen la bellesa de
Sant Miquel del Fai i en fan conèixer la seva història i les seves
llegendes.
La història del Fai es remunta al neolític. S'han
trobat molts indicis que la zona estava habitada per petits poblats
ibèrics. A part d'algunes documentacions de l'època romana relacionades
amb les viles de Bigues i Riells, la primera referència concreta del Fai
data de l'any 887. Es tracta d'un document que fa referència explícita a
l'ermita romànica de Sant Martí, la qual sembla que va tenir molta
importància a la zona fins al segle IV. Però els masos del voltant es
van anar despoblant, i l'ermita va perdre pes davant de la singular
Església de Sant Miquel, sota la balma.
D'aquesta església se'n tenen
referències des de l'any 997, i es creu que podia haver estat un espai
de cultes pagans molt abans de convertir-se en església. Encara que no
se sap exactament quan fou construïda, és l'església troglodítica
d'aquestes característiques més valuosa i més ben conservada de tot el
país.
Fou precisament al 997 en què els Comtes
de Barcelona van donar al cavaller Gombau de Besora, la zona de
l'Església de Sant Miquel i un tros de terra del Fai per a què aquest hi
pogués fundar un monestir. Gombau era un gran devot de la peculiar
església sorgida de la natura i va dedicar gran part de la seva vida a
fer-lo un dels monestirs més importants de tot el Comtat i la Corona
Catalana.
Per alguns petits indicis, es creu que
la casa dels monjos primitiva estava situada a poca distància de la
capella en direcció a la cascada del Tenes.
El 1006 l'església va ser consagrada i
en Gombau va fer una important donació per tal que comencés la
construcció de la Casa Monestir davant de la balma. Però la que és ara
la Casa del Priorat no fou construïda fins a principis del segle XV.
Al llarg d'aquells primers anys, el
mateix Gombau, els Comtes de Barcelona i altres magnats van donar terres
per a augmentar-ne la importància. De totes maneres, seguia sent un
monestir petit: el nombre de monjos no arribava a deu. Per assegurar-ne
la subsistència, sobretot quan ell faltés, Gombau el va donar al famós
Monestir provençal de Sant Víctor de Marsella.
Aquest fet es produïa l'any 1042 i
durant els segles següents, el Priorat del Fai es va mantenir gràcies al
suport i la vigilància de l'abadia mare.
Però Marsella va anar perdent
importància dins l'Església i al 1567, el Papa va posar el Fai sota la
tutela de la Catedral de Girona, època en què es va construir el pont
sobre el Rossinyol i el pas de la Foradada, ja que fins aleshores
s'accedia al monestir per un difícil pas amb graons conegut com les
Escales de Sant Miquel.
Amb el pas dels anys, cada vegada quedaven menys monjos i l'any 1832 es va abolir completament el Priorat del Fai.
Des d'aleshores i fins el 1935, els rectors de Riells van continuar
tenint cura del culte per algunes celebracions, sobretot a l'estiu.
Pel que fa a la Casa del Priorat, els últims anys va ser hostal. Malgrat això i el pas del temps, l'edifici conserva la seva disposició original, i és un dels edificis gòtics més bonics que es conserven íntegres a Catalunya.
Pel que fa a la Casa del Priorat, els últims anys va ser hostal. Malgrat això i el pas del temps, l'edifici conserva la seva disposició original, i és un dels edificis gòtics més bonics que es conserven íntegres a Catalunya.
Extret de :
Imatges Xavier 01.08.2012
1 comentari:
Un raco ben interesant, prenc nota desde ja mateix. Un abraç.
Publica un comentari a l'entrada