La Biblioteca Nacional de França dedica una exposició a aquest controvertit fotògraf nord-americà. Les seves imatges dialoguen amb gravats històrics per mostrar les arrels dels temes que tracta amb les seves fotografies.
Les imatges del fotògraf nord-americà Joel-Peter Witkin fereixen sensibilitats pel seu romanticisme macabre. Amb una acurada posada en escena l'artista s'endinsa en temàtiques, sempre representades amb un vel de malenconia, com la misèria i el patiment humà, la mort, la religió i les pràctiques sexuals extremes. Els protagonistes de les seves obres són models no professionals que coneix durant els seus nombrosos viatges o que coneix a través dels anuncis que posa a la premsa. Els cossos d'aquests personatges sovint són deformes, androgins, o amb una sexualitat difusa i moltes vegades apareixen emmascarats per ocultar la seva identitat.
Witkin, que a més de fotògraf és dibuixant, pintor i gravador, va començar la seva carrera professional fent reportatge per a l'exèrcit nord-americà sobre suïcidis, accidents i altres successos que es produïen dins la rutina militar, però, les arrels d'aquestes imatges que a vegades traspassen la ratlla de la correcció política es remunten al Renaixement i es perllonguen fins al segle XX, tal i com es pot veure a l'exposició 'Infern o Cel' que li dedica la Biblioteca Nacional de França. Anne Biroleau, la comissària, fa dialogar 81 obres de l'artista amb 45 gravats d'artistes com Dürer, Goya, Rops o Picasso. "D'aquesta manera cada visitant pot fer una reflexió personal sobre com circulen les formes i les imatges de Witkin. Aquesta exposició deixa clar que la seva forma d'aproximar-se a la mort i al sexe ja existia a l'Edat Mitjana i al Renaixement", diu Biroleau.
Witkin, afegeix l'especialista, és un catòlic fervent, i no busca "ferir sensibilitats", sinó que tracta sense prejudicis temes que ell considera universals. El desplegament de les imatges que utilitza va des de la mitologia clàssica fins a la cultura popular dels Estats Units. "Encara que Witkin reinterpreta pintures clàssiques o il·lustra poemes de grans poetes del segle XIX, la seva fotografia va més enllà de les referències i estableix les seves pròpies al·legories i categories morals", diu l'especialista.
El títol de la mostra fa referència uns versos de Baudelaire. Amb això, Biroleau ha volgut identificar Witkin amb el moviment dandi, que el mateix poeta va definir com una recerca de distinció i noblesa enmig de la decadència.
ara.cat
http://www.ara.cat/cultura/Joel-Peter-Witkin-exquisit-macabre_0_677932304.html
5 comentaris:
No passarà set qui sap beure de les bones fonts
Fa bastants anys vaig veure una exposició d'aquest fotògraf i ja vaig notar les seves obres molt macabres i pareixia que se recreava amb tot allò morbós que portava el sexe i els òrgans sexuals. També havia llegit que molts dels seus models era gent anònima , tal com comenta l'article del diari.
Segur que l'exposició de que parla és molt interessant .
Hace años que me fascina la obra de Witkin. Desde que lo descubriera en una exposicion en Madrid alla por los años 80. De algun modo me sirvio de inspiracion mas tarde.
Por cierto, creo recordar haber leido que utiliza cadaveres reales en algunas de sus composiciones.
Ufff cuantas imágenes que desconocía, creo que haré una recopilación, aunque viendo lo que estamos viendo en estos días creo que ya no resulta tan macabro. jejejejeje
Publica un comentari a l'entrada