19 d’octubre 2011

Imogen Cunningham


La seva dilatada activitat al llarg del segle XX units al seu talent i longevitat la situen com un dels pilars fonamentals d'aquest art.
Nascuda en Portland (EUA), el 12 d'Abril de 1883, es va apropar al món de la imatge al contemplar una fotografia de G. Kasebier quan tenia 20 anys i es trobava cursant la seva carrera universitària de química.
Va comprar una càmera que venia acompanyada d'un curs per correspondència i va començar a practicar en el campus de la Universitat, on es retrata a si mateixa nua sobre l'herba.
Atreta profundament per la fotografia, va començar a col·laborar en l'estudi de Edward S. Curtis entre els anys 1907 i 1909 . Va deixar aquest estudi al ser-li concedida una beca per a estudiar a Dresden, en l'escola tècnica Hochschule, famosa pel seu alt coneixement desenvolupat en el departament de química fotogràfica.
De tornada als EU el 1910, va establir el seu propi estudi, on combinava interiors i exteriors amb una gran creativitat mostrada amb els retrats.
Unes fotografies de nu preses al seu marit van aixecar una gran polèmica a causa del puritanisme de l'època, el que va fer que Imogen guardés els negatius durant 55 anys.

Retirada uns anys, a causa de els seus deures familiars, la seva labor professional va quedar relegada però mai va deixar la fotografia i va col·leccionar una sèrie de retrats familiars entranyables.De tornada a l'activitat l’any 1920, va focalitzar la seva atenció en les formes de plantes i flors, així com d'estructures industrials i formes arquitectòniques, aconseguint imatges de gran plasticitat i bellesa.
Solia utilitzar per el seus treballs negatius de 20x25 cms.
A la fi dels anys vint, Imogen era una fita en la fotografia més avançada i experimental de l'època a la costa oest on residia. Membre fundador del famós Grup F/64, va col·laborar amb revistes com Vanity Fair i va estar en contacte amb el cinema a Hollywood efectuant nombrós retrats dels actors de l'època.
A Nova York va coincidir amb Alfred Stieglitz, i va elaborar el que ella va anomenar "fotografies robades" de l'ambient de Manhattan.
L’any 1956, ja amb 73 anys d'edat, es va organitzar una exposició seva a Nova York que la va rejovenir, vivint altre cop temps de reconeixement i revaloració.
Va viatjar novament a Europa coincidint i retratant a fotògrafs com August Sander o Man Ray.
Octogenària ja, Imogen va començar a preocupar-se per l'organització i destinació del seu ingent arxiu de negatius i documentació fotogràfica. Van aparèixer llavors els negatius de les fotografies de nu que va realitzar al seu marit.
Va crear un segell xinès per a signar les seves fotografies amb tres síl·labes I-MO-GEN que es traduïxen per IDEES-SENSE-FI.
La vida de aquesta genial dona plena d'energia i creativitat fotogràfica sense límits es va acabar al juny de 1976.









“Un ha de ser capaç de captar amb una breu i immediata observació les belleses del caràcter, l’ intel·lecte i l'esperit, per a poder sondejar les millors qualitats i mostrar-les en l'aspecte exterior del model." (I. Cunningham).














Imatges de la xarxa.


1 comentari:

pe-jota ha dit...

Cuando uno ve esta perfección, piensa que ahora todo es o a lo único que se puede aspira es a hacer malas copias.