1863-1932, és un dels autors que millor exemplifica el que va ser la pintura dels Salons de Belles arts francesos en les últimes dècades del segle XIX i primeres del XX.
Va néixer a Dieuze i va rebre la seva primera formació pictòrica a l'Escola de Belles arts de Nancy, ciutat en la qual comença a exposar a l'edat de quinze anys. El seu primerenc èxit el portarà a perfeccionar estudis a París on coneix a Alexandre Cabanel, que es convertirà en el seu mestre.
La consagració com a pintor de primer nivell li arribarà a Friant en la dècada dels 80. El 1883 aconsegueix el segon posat en el Gran Premi de Roma, i l’any 1889 la medalla d'Or de l'Exposició Universal de París per el seu quadre La Toussaint.
La raó de l'èxit d’ Émile Friant radica en la seva habilitat per trobar l'equilibri entre el realisme gairebé fotogràfic (va ser un gran amant de la fotografia) amb els temes i la sensibilitat del gust burgès que predominava en els Salons de finals de segle.
Va morir a París el 1932 gaudint del reconeixement i dels honors oficials, malgrat que la pintura discorria ja per uns camins molt diferents als quals ell havia triat.
Per conèixer una mica millor l'obra d’ Émile Friant, entreu a ARTECREHA us recomanem dues galeries d'imatges, la d’ ALLPAINTINGS i la de PAINTING PALACE.
http://www.artecreha.com/Otros_artistas/emile-friant.html
Per els meus seguidors de “Des del meus ulls”, si trobeu entrades repetides ho lamento , son artistes que m’agraden i com que els trobo a faltar torno a repetir entrades antigues.
autoretratImatges de la xarxa.
3 comentaris:
Diosssss, qué realismo!!!! este sí sabía pintar...
besotes
Maravilloso pintor, justo el tipo de cuadros que me gustan, porque mezclan la emoción con el costumbrismo. Genial, un lujo verlos todos aquí, a tu lado.
Cuando el arte es un testimonio de la sociedad.
Publica un comentari a l'entrada