Covava l'ou de la mort blanca
sota l'aixella, arran de pit
i cegament alletava
l'ombra de l'ala de la nit.
No ploris per mi mare
a punta d'alba.
x
No ploris per mi mare, plora amb mi.
x
Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaçon lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.
x
Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil·lants
en el trapezi
on em contorsiono
agafada a la mà de l'esglai
de l'ombra.
x
Com la veu del castrat
que s'eleva fins a l'excés de lamancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal·lí com una deu.
La deu primera, mare.
Com la veu del castrat
que s'eleva fins a l'excés de lamancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal·lí com una deu.
La deu primera, mare.
Sílvia Pérez Cruz canta a : Maria Mercè Marçal
1 comentari:
Por suerte no todo en la música es un mainstream, gracias por este momento.
Publica un comentari a l'entrada