Als seus 79 anys, el Salvador conserva el posat de senyor de l'Eixample. Alt, prim, pausat, sorneguer, de mirada intel·ligent i sempre enganxat a la seva pipa, xoca entrevistar-lo en un petit pis que serveix com a residència d'avis. L'hi va portar el setembre passat el seu veí Àngel Vilalta (que l'acompanya a la dreta de la foto), després de trobar-lo a casa colgat de brutícia, mal alimentat, molt malalt i totalment sol.
En aquells baixos mal il·luminats del carrer de Mallorca, l'Àngel hi va trobar una altra cosa: 2.000 quadros a l'oli que el Salvador va pintar durant anys en la més absoluta soledat. Rendit davant la potència d'aquelles obres, l'Àngel ha catalogat totes les pintures i ha creat la pàgina www.josoc.info per donar-les a conèixer. Està convençut que tenen un gran valor: «El Salvador és l'últim modernista i m'agradaria que acabés els seus dies sentint-se ric, lluny de la misèria que l'ha acompanyat tota la vida».
Continua:
per Gemma Tramullas
2 comentaris:
Las primeras pertenecen al tipo de pinturas que con una sola ojeada reconozco en el acto a alguien que NO sabe pintar, las otras, más elaboradas tienen un pase...
besotes
Historias que podrían haber sido otras, posibilidades que no fueron. Es curioso como la vida va entretejiendo sus hilos, ese hombre si alguien hubiera sabido ver en su momento, tal vez hubiera llegado lejos, porque trazas no le faltan.
Publica un comentari a l'entrada