sols pel fet de poder tindre alguna opinio, record o comentari per compartir.

Sols pel fet de poder tindre alguna opinió, record, imatge o comentari per compartir.

03 d’agost 2015

Gustave Round




















On ets?

Què bells eren aquests camps assotats fins a l'horitzó per les ràfegues, la immensa foguera de les collites fumejant sota la pluja, les gavelles interrompudes, els carros a mig carregar rodant cap als graners, l'eixam dels assots al voltant dels cavalls de crineres endurides i la multitud dels teus germans, els recol·lectors nus, els recol·lectors atrapats en la seva tela blanca com a grans àngels maldestres! Tu no deies res, amb els llavis solament entreoberts sota la dura crinera d'or, amb una mà en la meva i amb l'altra enroscada en el mànec de la teva dalla. Era la dalla d'un segador de blat, desllustrada per la terra de la qual brollen les espigues d'una sola vegada, no la dels segadors d'herba, amb la seva fulla flamejant com un foc de fer. Et crido, a tu que m'has dit adéu, que m'has estes aquesta mà ombrívola tacada de sang, ferida per la palla aguda. Et crido -Qui podrà sentir-me i respondre'm?

On ets?

Cent vegades he reprès el mateix camí, sabent no obstant això que ja mai seria el mateix, que no tornaria a anar ja mai cap a tu. Aquest camí sempre buit als ulls dels altres homes està poblat de les meves esperes. Cada pas que dono en ell suscita algun fantasma. Camí entre la mentida d'aquestes presències que em persegueixen plorant. Puc repetir-te cada arbre, cada llum. Hi ha de sobte tolls de perfum en els quals un es llisca: una flor que s'obre durant la nit amb una olor de sement i de rosa. Qui l'ha agafat no pot retornar-la al camí abans que hagi mort a poc a poc en els seus palmells tancats. Hi ha un bosc màgic on l'ocell dels morts m'ha parlat no se si pot cridar; cal esperar-ho, recolzar en el tronc d'un faig o ficar-se al llit en l'herba de seda com un viatger esgotat. No sempre ve. No ve gairebé mai. No diu gens si li preguntes.







Gustave Round 

Imatges de la xarxa.