Imatges Xavier 29.12.2012 cementiri de Montjuïc
No l’he
deixat ni tant sols que les hores i els minuts acabessin la seva llarga agonia. 365 llargs dies, maleïts just al
acabar de naixé el primer de tots. 52 setmanes i un dia , el de gracia. Recorda
una condemna. En aquest cas l’he alliberat unes hores abans, no fos cas que al últim
moment s’ho penses i no vulgues expirar.
Eutanàsia recorrent, no per alleugerar-li l’agonia
al calendari, egoistament , mes que res
com a mida prevenció i protecció o per por a que les ultimes hores fossin les pitjors.
El recordaré, i tant. No serà senzill
oblidar-lo, voldria sols recordar el de positiu que a deixat, tot que amb costarà,
la memòria amb falla i la meva tendència natural a la negativitat m’ho complicarà
encara mes. Però per sort la memòria també esborra els moments no tant bons.
Tenia l’esperança que el calendari maia fes mes curta l’angoixa i el mal moment en que d’una
manera o altre tots estem vivint, però las profecies encertades, les bones, son aquelles que s’han reescrit desprès del desastre. Son las encertades.
L’any s’acabà, la vida continua.
3 comentaris:
Pues me parece un buen comienzo, recordar el polvo eres y en polvo etc... o lo que es lo mismo: Haceos Transeuntes... bsssss de un martes 2013
Es hora de dejar atras los cadaveres del año y empezar de cero, feliz año. Un fuerte abrazo.
Senzillament, una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada