31 de desembre 2012

Mort i enterrat

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


Imatges Xavier 29.12.2012 cementiri de Montjuïc

No l’he deixat ni tant sols que les hores i els minuts acabessin la seva llarga  agonia. 365 llargs dies, maleïts just al acabar de naixé el primer de tots. 52 setmanes i un dia , el de gracia. Recorda una condemna. En aquest cas l’he alliberat unes hores abans, no fos cas que al últim moment s’ho penses i no vulgues expirar.

Eutanàsia recorrent, no per alleugerar-li l’agonia al calendari,  egoistament , mes que res com a mida prevenció i  protecció  o per  por a que les ultimes hores fossin les pitjors.

El recordaré, i tant. No serà senzill oblidar-lo, voldria sols recordar el de positiu que a deixat, tot que amb costarà, la memòria amb falla i la meva tendència natural a la negativitat m’ho complicarà encara mes. Però per sort la memòria també esborra els moments no tant bons.    

Tenia l’esperança que el calendari maia fes  mes curta l’angoixa i el mal moment en que d’una manera o altre tots estem vivint, però las profecies encertades, les bones,  son aquelles que s’han reescrit  desprès del desastre. Son las encertades.

L’any s’acabà, la vida continua.

3 comentaris:

Xim ha dit...

Pues me parece un buen comienzo, recordar el polvo eres y en polvo etc... o lo que es lo mismo: Haceos Transeuntes... bsssss de un martes 2013

David Hornero ha dit...

Es hora de dejar atras los cadaveres del año y empezar de cero, feliz año. Un fuerte abrazo.

Javier Arnott Álvarez ha dit...

Senzillament, una abraçada.